No és un tret nou el fet de que l’esport jugui un paper important dins d’un programa electoral, però sí el fet de què cada cop més, l’esport hi pren més i més rellevància. El paper de l’activitat física i de l’esport en ple procés electoral, pren importància i els partits s’han de plantejar com han d’enfocar aquest tema perquè així ho demanen els ciutadans.
Com cal enfocar el tema esportiu dins d’un programa electoral? Cal donar-li èmfasi? La resposta és sense dubte, afirmativa. Això és així perquè l’esport compleix una funció social lligada a la salut de les persones. L’activitat física és primordial per a la dinamització de la ciutadania, per el fet de què promou una societat amb individus saludables i actius. És més, l’esport és un dret universal. Esdevé una necessitat per a les persones en totes les fases del seu cicle vital, i per tant, s’ha de garantir l’esport a la ciutadania i en cap cas s’ha de tractar com un luxe. L’esport ha de ser accessible per a tothom.
Els infants i els joves són els que especialment necessiten practicar esport, tot i que la pràctica esportiva hauria d’allargar-se tant com la vida de les persones, adaptada sempre a les característiques individuals de cada persona. L’esport contribueix a millorar la salut de les persones i per tant, reverteix en un major estalvi pel que fa a la despesa sanitària d’una comunitat o estat. L’esport ajuda a socialitzar les persones, a crear un sentiment de col·lectivitat i a fomentar la cohesió i la integració social, sobretot si es té present atenent als principis d’igualtat amb l’adaptació de la reglamentació per tal d’evitar qualsevol tipus de discriminació de gènere o d’identitat.
Per això, la Llei de l’Esport ha d’estar orientada a promoure els valors de l’esport, a fomentar la integració social i facilitar la pràctica esportiva per tal de què estigui a l’abast de tothom. A més, dins d’un programa electoral, l’esport també esdevé una gran eina per a poder garantir la pràctica esportiva seguint els criteris d’igualtat per tal de promoure el paper de les dones dins de l’àmbit esportiu, fomentant que la llei d’igualtat de gènere també es compleixi en aquest sector, especialment en els càrrecs directius. L’esport femení necessita un impuls i apostar per promoure’l pot ser clau dins d’un programa electoral.
D’altra banda, cal impulsar també les mesures contra el dopatge, contra la violència i contra qualsevol pràctica que pugui suposar un risc dins del món esportiu. L’esport ha de ser un vehicle més cap a la salut, cap a la felicitat dels ciutadans i mai ha de comportar una competitivitat que fomenti pràctiques no saludables. És per això que desenvolupar mesures que controlin aquests aspectes negatius de l’esport esdevé molt rellevant dins de qualsevol programa electoral.
Finalment, val a dir que l’esport és una eina que cal contemplar dins de qualsevol programa electoral donat que forma part d’una necessitat bàsica dels ciutadans que necessiten l’activitat física per a ser persones saludables, tant física com mentalment.
