Dimecres, 21 Octubre, 2020

L’arribada dels anomenats MENA, menors estrangers no acompanyats, s’inicia a principis dels noranta, evidenciant-se com a fenomen significatiu a mitjans de la mateixa dècada. El nombre de menors que migren sols ha anat oscil·lant en el temps, augmentant fins a l’any 2009 de forma significativa, xifra que va disminuir a causa de la crisi econòmica (Bravo i Santos, 2016). En els dos darrers anys s’ha tornat a detectar un augment del col·lectiu i la previsió és que segueixin arribant més MENA en els propers anys.

És difícil quantificar els menors residents al territori però hi ha consens a l’hora d’assenyalar que Espanya és el país europeu que més menors acull i, Catalunya, una de les comunitats autònomes capdavanteres en termes percentuals d’acollida. La procedència dels menors és diversa, però el Marroc és el país d’on provenen la majoria dels MENA. És important poder diferenciar aquests joves d’altres pertanyents a diferents col·lectius en risc d’exclusió social. L’element identificador més destacable és que aquests menors tenen una manca total del suport familiar in situ i de referents adults amb els quals treballar per millorar les seves condicions (González, 2010).

La complexitat del fenomen migratori i dels processos de risc d’exclusió social s’accentua en el cas dels MENA, per la falta de suport familiar i comunitari. Quan els menors arriben al destí, presenten necessitats de subsistència bàsica i necessitats socioeducatives elevades.

Tenint en compte totes aquestes necessitats i la especificitat de la situació dels MENA, s’estan posant en marxa diferents processos de mentoria per als menors. Aquestes iniciatives promogudes en gran part per la Generalitat de Catalunya, es basen en l’èxit que està tenint el projecte de mentoria per a persones refugiades al qual hi està participant activament Esport 3.

La mentoria és una eina d’intervenció social que promou la relació entre persones que voluntàriament s’ofereixen per donar suport individual a una altra persona que es troba en una situació de risc d’exclusió social (Coordinadora de Mentoria Social). Es tracta d’un acompanyament des de la igualtat ja que les persones mentores no són professionals de l’educació social, sinó ciutadans/es que acompanyen en el procés d’inclusió, en el cas dels MENA, a una societat i cultura que els hi és aliena. Les persones mentorades es troben en una posició de desavantatge que és provocada per una manca de capital social, un distanciament dels codis culturals i un major risc d’exclusió social. La mentoria facilita que desapareguin en gran mesura aquestes mancances i es redueixin significativament el riscos derivats de la seva situació de MENA.

La intervenció que s’efectua sobre els menors no acompanyats està tutoritzada per l’entitat gestora que compta amb una diversitat d’equips experts. En el cas de la mentoria, les persones que la realitzen són voluntàries, però tot el procés es troba supervisat per un equip tècnic especialitzat en l’educació social.

Segons la Carta Europea de Mentoria, de l’any 2010, la mentoria ha de ser una eina d’intervenció social que promogui la relació entre persones de forma voluntària, amb l’objectiu d’oferir suport, guiar a la persona en situació de vulnerabilitat, sent una acció acompanyada per un equip professional.

Es tracta d’una metodologia que està donant resultats molt positius ja que es treballa a partir del vincle entre persones i com a tal, la voluntarietat del procés ha de ser explícita per les dues parts, ja que els vincles no poden ser forçats. S’ha d’evitar conceptualitzar el procés de mentoratge com un procés unidireccional en que el personal mentor ensenya i les persones mentoritzades aprenen. Es tracta d’un relació i, per tant, és bidireccional. Cal treballar, però, per assegurar que els processos de mentoria tinguin una data d’inici i sobretot de final, ja que el principal objectiu de la mentoria és facilitar el desenvolupament personal, social i l’autonomia de la persona mentorada.

L’especialitat, formació i coneixement de la realitat dels menors és un element clau per poder crear vincles, entendre les vivències dels menors i poder esdevenir referents de confiança. És aquí on cal emfatitzar la rellevància de les competències interculturals que necessiten totes les persones involucrades en els processos de mentoria.

Les directrius bàsiques dels processos de mentoria es poden resumir en els següents punts:

– Es tracta d’un procés d’acompanyament durant un període determinat.
– És una relació d’acompanyament i suport, en el procés de canvi de la situació de la persona.
– La persona mentorada ha de liderar el procés, treballant a partir de la discussió, la negociació i el pacte d’objectius i estratègies.
– En els processos de mentoria sempre hi intervenen tres agents: el personal mentor, les persones mentoritzades i l’equip tècnic.
– El procés de mentoria es basa en la relació afectiva entre dues persones que hi accedeixen de manera voluntària.
– La relació facilita el coneixement i accés als recursos de l’entorn i l’aprenentatge de costums, cultura i llengües.
– Els casos d’èxit estipulen una durada de 2 o 3 anys dels procés amb una regularitat setmanal de les trobades entre el personal mentor i el mentoritzat.
– La mentoria ha d’anar acompanyada d’un treball comunitari amb els diferents agents del territori.
– L’equip tècnic ha de facilitar al personal mentor els elements i recursos necessaris que facilitin la relació de mentoria.
– L’equip tècnic és el que ha de vetllar per a que es compleixin els objectius dels diferents processos de mentoria.
Es busca fomentar la participació en activitats i grups en els quals es persegueix que les persones es sentin part d’una comunitat.

Les experiències resultants de diferents intervencions de mentoria social demostren que és una pràctica que millora les oportunitats de les persones en situació de risc d’exclusió social. En el cas dels MENA resulta especialment rellevant millorant les seves oportunitats laborals i augmentant les seves relacions socials.

Esport 3 actua com a equip tècnic i de coordinació de processos de mentoria a persones demandants d’asil de la Generalitat de Catalunya, formant part d’aquest nou procés social d’acollida en el que ens trobem immersos.

Etiquetes: , ,

0 Comentaris

Deixa un comentari

NEWSLETTER

Tradueix