La tecnologia actual ens permet comunicacions virtuals gairebé infinites, però al mateix temps adorm les relacions personals amb presència física.
Cada vegada la societat està més fragmentada per edats i segons com l’augment de l’esperança de vida es veu com un problema. L’individualisme i la competitivitat són adjectius pròxims a l’hora de definir als joves i la solitud quan parlem de les persones d’edat, en definitiva, la distancia es fa més important.
Les relacions intergeneracionals han de tenir com un dels seus objectius enriquir la persona de qualsevol edat, ser una aportació important per el creixement individual, augmentar la seva autoestima i valorar la llibertat des de el respecte i la diferència.
No sols hem de creure en la persona sinó que hem de promoure que diferents edats s’apropin, es coneguin, es relacionin i puguin arribar a compartir sentiments, històries de vida, valors, tradicions, reflexions, dubtes i experiències, és en aquest moment on podem parlar de relacions intergeneracionals.
Són els infants mal educats?, son els joves insensibles i incívics? són les persones grans egoistes i rondinaires?. Els programes intergeneracionals han de tenir també com objectiu trencar amb aquests i altres estereotips i per tant permetran un enteniment i una solidaritat que a priori és difícil per manca de coneixement.
És important que els programes intergeneracionals es desenvolupin en els centres educatius (escola, institut, universitat, centres de persones grans i espais oberts del barri). Amb això s’aconsegueix que plegats es coneguin en el seu entorn habitual i que els educadors puguin fer una reflexió posterior amb els participants.
Les activitats programades han de adaptar-se a la edat, especialment quan treballem amb infants però no caure en el parany de que es fan per a una determinada generació sinó amb una altra generació, on tots puguin ensenyar i aprendre, ser protagonistes, ser actors i espectadors al mateix temps. L’activitat a de ser tan sols l’eina que propicia la relació.
Vull fer referència a un programa intergeneracional que es desenvolupa des de l’any 1991 al districte de Sants-Montjuïc (Ajuntament de Barcelona) “Aprendre amb la gent gran”. Té com objectiu apropar les persones grans a persones d’altres grups d’edat (infants, adolescents i joves) mitjançant activitats lúdico-educatives per afavorir el coneixement mutu, canviar la imatge prèvia negativa que, en general, tenen els uns dels altres i, per tant produir canvis d’actitud positius.
Desprès de 29 anys continua essent un programa obert i fàcilment modificable sense canviar els objectius. Actualment treballen amb 5 escoles de primària, 1 d’educació especial, 1 institut, 1 ludoteca, 1 facultat, 3 residències de persones grans i 4 casals municipals. L’avaluació, important en totes les activitats intergeneracionals, ens confirma que són necessàries perquè es demostra que ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones grans i també la d’altres generacions.
Ens reafirmem en la gran importància que tenen les relacions personals en general, i les relacions intergeneracionals en particular, per ser una necessitat social sense menysprear les avantatges que aporten les noves tecnologies, només cal trobar l’equilibri per afavorir a totes les generacions.
