Diumenge, 5 Juliol, 2020

Les persones grans són l’única població que proporcionalment creix en les societats actuals, amb una expectativa de vida que volem portar als 120 anys, i malgrat això hi ha una representació social deficitària pel que fa a la càrrega que significa una llarga vellesa. Durant més de la meitat de la vida humana serem vells i la pregunta que ens sorgeix és quin és el sentit de viure més si no és en plenitud?

Davant d’aquest fenomen global de l’envelliment de les societats, ha evolucionat la manera d’entendre la fase vital de la vellesa. El concepte de persona gran s’allunya cada vegada més d’un subjecte passiu amb limitacions per desenvolupar activitats de la vida diària, donant pas a una nova generació de persones grans amb una experiència significativa i amb possibilitats de mantenir-se socialment actives i participatives.

Aquest augment de l’esperança de vida, junt amb els canvis polítics, mediambientals i econòmics, originen un nou paradigma. És en aquesta nova realitat, entesa alhora com una situació d’èxit però també de desafiament, que sorgeix la necessitat de crear un nou marc que faci front el nou repte de l’envelliment poblacional.

El terme Envelliment Actiu, introduït per primera vegada el 1982 a la 1a Conferència Mundial de Nacions Unides sobre Envelliment, ha evolucionat cap a la definició actual de l’Organització Mundial de la Salut: “el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació, seguretat i aprenentatge al llarg de la vida per tal de millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen “. L’OMS proposa quatre pilars pel procés dinàmic de l’envelliment actiu, amb l’objectiu de millorar la percepció i valoració que fan les persones del seu estat en diferents moments de la seva vida i millorar la seva qualitat de vida: participació, salut, seguretat i formació.

Ningú posa en dubte la importància de la salut i la seguretat per la millora de la nostra qualitat de vida, però què en pensem sobre la participació i la formació? Cada cop més es pren consciència de l’associació de la participació i la formació amb la qualitat de vida, considerant l’efecte directe que les activitats, l’aprenentatge i l’ampliació de xarxes socials posseeixen sobre l’estat de salut de la persona, constituint factors protectors en diversos tipus de demència i en la malaltia d’Alzheimer. Considerem que la participació de les persones grans en la nostra societat ha d’estar molt present, per la importància que aquesta suposa per a la resta de la comunitat, originat experiències molt positives. Es podria dir que, si parlem de participació de les persones grans, automàticament estem parlant d’envelliment actiu, apoderament, desenvolupament i xarxes relacionals.Aquest fet ens porta a considerar la rellevància dels programes i plans d’oci, formació, nous aprenentatge, cultura, etc…per a adults majors, sent indispensables per a tota la població, independentment del seu estat funcional i cognitiu.

En definitiva, si la societat i les persones canvien i les seves necessitats també ho fan, hem de saber adaptar-nos. Com a professionals, ens cal entendre que aquesta nova vellesa ja no és la d’abans, d’aquí la importància de conèixer la realitat d’aquest grup poblacional per així poder anticipar-nos a les necessitats que puguin tenir.

Seguirem treballant en el disseny, implementació i avaluació de programes d’envelliment actiu per fer front aquest nou repte!.
Actualment Esport3 (Sintagmia) desenvolupa diversos programes adreçats a les persones grans: de dinamització, de gestió d’equipaments, de promoció de l’activitat física, formatius i culturals o de projectes intergeneracionals, entre d’altres, seguint els principis del paradigma de l’envelliment actiu i saludable.

Etiquetes: ,

0 Comentaris

Deixa un comentari

NEWSLETTER

Tradueix